Què hi trobaràs
Aquí hi ha, en xifres, el que vol dir per a Catalunya formar part d’Espanya, comparat amb la resta de l’Estat. Ho hem ordenat en cinc apartats:
- El que paguem i el que torna: el dèficit fiscal, el que aportem i el que rebem, i on quedem després del repartiment del finançament.
- La inversió que no arriba: el que l’Estat pressuposta a Catalunya i el que de debò hi fa.
- Mobilitat: el tren (els accidents d’aquest any, Rodalies i el corredor mediterrani) i l’automòbil (els camions, els peatges que vam pagar durant mig segle i les obres que no s’acaben).
- Les lleis i l’escola: les lleis catalanes que l’Estat porta al Constitucional, i el que es gasta per alumne.
- La llengua: el castellà que el PP i els jutges volen a l’escola, i d’on ve tot plegat.
Cada xifra té, en gran, el número i de què tracta; a sota, les dades i la comparació; a «Què vol dir», el que implica, que és la nostra lectura; i les fonts, que pots obrir. Quan el càlcul és nostre, ho diem.
En resum
- 2.700 € per persona i any que no tornen
- 54% de la inversió promesa, feta
- 1 de cada 2 trens de Rodalies, tard
- 52 anys pagant peatge a l’AP-7
- 191 recursos de l’Estat contra les nostres lleis
- 25% de castellà a l’escola, imposat pels jutges
La nostra opinió: paguem com a rics, ens tracten com una colònia i ens diuen en quina llengua han d’estudiar els nostres fills.
El que paguem i el que torna
21.092 milions d’euros de dèficit fiscal
És el dèficit fiscal de Catalunya: el que els catalans van aportar a l’Estat i no els va tornar en despesa. És el 8,2% del PIB català, segons el càlcul de la Generalitat (pel mètode del flux monetari). La mitjana des del 1986: el 8,1% cada any.
Què vol dir: Són diners que surten de casa nostra cada any i que no tornen en escoles, hospitals, residències ni trens.
Fonts: 3Cat, 27-2-2026 · VilaWeb, 27-2-2026
2.700 € per català i any
Repartit entre tots els habitants, el dèficit del 2022 són uns 2.700 € per persona. O 58 milions cada dia (càlcul nostre, amb la població de l’Idescat).
Què vol dir: Una família de quatre hi posa uns 10.800 € l’any que no li tornen: diners que no arriben a la seva escola, al seu ambulatori ni al seu tren.
19,3% dels ingressos de l’Estat
El 2022 Catalunya va aportar el 19,3% dels ingressos de l’Estat i en va rebre el 14,0% de la despesa. Hi viu el 16,3% de la població.
Què vol dir: Paguem un de cada cinc euros de l’Estat, i en recuperem un de cada set.
Fonts: 3Cat, 27-2-2026 · VilaWeb, 27-2-2026
De 3a a 8a en finançament per habitant
Abans del repartiment del finançament autonòmic, Catalunya és la 3a de les 15 comunitats de règim comú en ingressos per habitant. Després, la 8a. El 2024 hi va posar 2.315 milions nets, el 7,3% dels seus ingressos tributaris.
Què vol dir: Per molt que generis, el sistema et fa passar al darrere: comunitats que aporten menys acaben amb més recursos per habitant que Catalunya.
Fonts: Converses a Catalunya, 10-8-2026 · El Debate, 5-8-2026 (en castellà)
95% del pressupost de Salut i Educació
El dèficit fiscal del 2022 equival al 95% del que la Generalitat pressuposta el 2026 per a Salut i Educació juntes (22.196 milions), i a una vegada i mitja el pressupost de Salut sol (càlcul nostre).
Què vol dir: Cada any marxa l’equivalent de gairebé tot el que costen els hospitals, els ambulatoris, les escoles i els instituts públics del país. Amb aquests diners, les llistes d’espera i les aules plenes serien un altre debat.
Fonts: Generalitat, pressupostos del 2026 · VilaWeb, 27-2-2026
9.892 milions de dèficit, segons Madrid
Les últimes xifres oficials del govern espanyol, del 2014: Catalunya hi perdia 9.892 milions, i el País Basc, amb el seu concert econòmic, n’hi guanyava 3.387.
Què vol dir: Ni amb els comptes de Madrid no surt bé. Per això, des d’aleshores, el govern espanyol no n’ha tornat a publicar cap: el 2026 la Generalitat encara es queixava que no li dona totes les dades.
La inversió que no arriba
6.400 milions d’inversió promesa que l’Estat no va fer (2015–2023)
Del 2015 al 2023 l’Estat va pressupostar a Catalunya 13.943 milions d’inversió i en va fer 7.521, el 54%. Uns 6.400 milions es van quedar en paper (càlcul nostre, amb les dades de la Generalitat).
Què vol dir: Cada any el pressupost ens promet obres, i cada any gairebé la meitat es queda al calaix. L’any següent, ens les tornen a prometre.
Fonts: Generalitat, dades de la inversió de l’Estat a Catalunya (Excel) · Generalitat, nota sobre la inversió de l’Estat, 19-12-2024 (PDF)
45% de la inversió promesa, feta
El 2023 l’Estat va fer a Catalunya el 45% de la inversió que havia pressupostat (1.028 de 2.276 milions): la proporció més baixa de totes les comunitats. A Madrid, el 165%, i el 211% si s’hi compta el rescat de les seves autopistes radials.
Què vol dir: Cada obra que no es fa és un any més d’esperar: més cues, més retards i més hores perdudes a la carretera i al tren.
Fonts: NacióDigital, 25-7-2024 · 3Cat, 24-7-2024
163 € d’inversió per català
La inversió de l’Estat per habitant el 2025: 163 € a Catalunya, 452 € a Madrid i 313 € de mitjana. Catalunya en va rebre el 8,6%, la proporció més baixa en deu anys.
Què vol dir: Un madrileny rep gairebé tres vegades més inversió que un català (càlcul nostre). Això són metros, trens i carreteres, i les empreses que s’hi instal·len.
Fonts: 3Cat, 17-7-2026 · El Món, 19-7-2026
Mobilitat
El tren
115 morts en dos accidents d’alta velocitat el 2026
Adamuz (Còrdova), 18-1-2026: un Iryo descarrila i un Alvia hi xoca, 46 morts. Urda (Toledo), 28-10-2026: un AVE encasta un Iryo aturat a la via, 69 morts, una xifra encara provisional. Totes dues a la línia Madrid–Sevilla, que gestiona Adif. Les investigacions no han acabat.
Què vol dir: Les primeres investigacions apunten a una via trencada i a una ordre del centre de control d’Adif: feina de l’Estat, totes dues. I el ministre no ha dimitit.
Fonts: VilaWeb, 8-4-2026 · 3Cat, 29-10-2026 · 3Cat, 30-10-2026 · Público, 30-10-2026 (en castellà)
1 mort a Rodalies, per un mur de l’AP-7 caigut a la via
Gelida, 20-1-2026: un tren de l’R4 xoca contra un mur de l’autopista AP-7 que havia caigut a la via. Hi mor un maquinista en pràctiques de 28 anys. L’autopista és de l’Estat. La hipòtesi és la pressió de l’aigua després de les pluges, i la investigació no ha acabat.
Què vol dir: Després, Rodalies es va aturar: dies sense trens a tot Catalunya. El govern espanyol va admetre que hi havia obres de manteniment que «s’haurien d’haver fet i no s’han fet».
Fonts: 3Cat, 20-1-2026 · Ara, 23-1-2026 (en castellà; de pagament) · 3Cat, 26-1-2026
1992 l’any del sistema de senyals que va fallar a Urda
La línia Madrid–Sevilla encara fa servir el sistema de senyalització LZB del 1992: és l’única línia d’alta velocitat que el manté. El ministeri havia promès substituir-lo per un de nou, l’ERTMS, l’abril del 2026, i no està acabat. No està demostrat que el nou hagués evitat el xoc.
Què vol dir: La seguretat de l’alta velocitat també es queda al calaix de les promeses.
131 milions per mantenir les vies, sense gastar (2024)
El 2024 Adif tenia 1.193 milions per mantenir la xarxa ferroviària i en va gastar 1.062, el 89%. En van quedar 131 sense fer servir.
Què vol dir: Els diners per mantenir les vies hi eren, al pressupost. No es van fer servir.
36% del corredor mediterrani en servei
Dels 1.838 quilòmetres del corredor mediterrani, n’hi ha 658 en servei, segons el ministeri (març del 2026). Rajoy va prometre els trams catalans per a «la primavera de 2020», i el Barcelona–València en ample europeu s’ha promès per al 2021, el 2026, el 2027 i ara el 2028. El 2025 s’hi van invertir 1.288 milions, més que mai.
Què vol dir: El tren que ens havia de connectar amb Europa sempre arriba l’any que ve. Mentrestant, l’alta velocitat d’Espanya surt de Madrid.
Fonts: La Moncloa, 22-4-2026 (en castellà) · La Moncloa, 28-3-2017 (en castellà) · 3Cat, 20-11-2025 · elDiario.es, 29-8-2026
80% del «corredor mediterrani», en vies cap a Madrid (2017)
El 2017 el ministeri deia que havia invertit 13.500 milions en el corredor mediterrani. El govern valencià va fer els comptes: el 80% havia anat a trams d’alta velocitat que connecten amb Madrid, i només uns 2.600 milions, el 19%, al corredor de la costa. Del que s’havia licitat del 2012 al 2016, només se n’havia fet el 5%.
Què vol dir: Ens diuen corredor mediterrani i ens fan l’AVE cap a Madrid. Ens roben, i a sobre ens prenen per idiotes.
Fonts: El País, 29-3-2017
935 milions d’obres a Madrid, enviades a la UE com a corredor mediterrani
El febrer del 2017, els governs català i valencià van denunciar que la Moncloa havia enviat a la Unió Europea, com a projectes del corredor mediterrani, obres a Madrid: el túnel d’alta velocitat entre Atocha i Chamartín i l’accés sud a Atocha, «unes obres que costen 935 milions d’euros». Josep Vicent Boira, que després va ser el comissionat del govern espanyol per al corredor: «Madrid sempre guanya».
Què vol dir: Fins i tot el corredor mediterrani passa per Madrid. I ens ho venen com si fos per a nosaltres.
2008 l’any que es va prometre el tren al port de Barcelona
Els accessos ferroviaris al port de Barcelona es van prometre el 2008. Es van incomplir una data d’inici del 2016 i una d’acabament del 2018. El projecte, de 730 milions, es va aprovar l’octubre del 2024, i les obres són previstes del 2027 al 2032.
Què vol dir: Mentre els camions omplen l’AP-7, el tren de mercaderies encara no arriba al port.
1 de cada 2 trens de Rodalies, tard
El 2025 només la meitat dels trens de Rodalies de Barcelona van arribar a l’hora (amb menys de 3 minuts de retard): la pitjor de les 13 xarxes de rodalia de Renfe. A Madrid, el 68%.
Què vol dir: Arribar tard a la feina, a classe o al metge un de cada dos dies. Qui depèn del tren hi perd hores cada setmana; qui pot, agafa el cotxe.
37,6% de les obres d’Adif, fetes
Del 2015 al 2024, Adif va fer a Catalunya el 37,6% de la inversió ferroviària que havia pressupostat. A Madrid, el 77,6%.
Què vol dir: Les obres que no es fan avui són les avaries, les incidències i els trens aturats de demà.
Fonts: Verificat, 9-10-2026
16,8% de la inversió en rodalies
Del 1990 al 2018, la rodalia de Barcelona, amb el 26% dels viatgers i el 20% de la xarxa, va rebre el 16,8% de la inversió de l’Estat en rodalies. La de Madrid, amb el 58% dels viatgers i el 15% de la xarxa, el 47,8%.
Fonts: 3Cat, 7-3-2025
35 anys de Rodalies en un any de dèficit
El dèficit fiscal d’un any equival a 35 anys de la inversió de l’Estat a Rodalies: 600 milions el 2025, segons el ministeri (càlcul nostre).
Què vol dir: En un sol any marxa el que Rodalies rebria en tota una vida laboral.
Fonts: La Moncloa, 29-1-2026 (en castellà) · 3Cat, 27-2-2026
L’automòbil
11.510 camions al dia per la Jonquera, la meitat dels que creuen els Pirineus
El 2023 van creuar la frontera amb França 23.252 camions al dia: 11.510 per la Jonquera, el 49,5%, i 9.990 per Irun. Amb Puigcerdà i Bossost, per Catalunya en passa el 52%. El tren només porta l’1,9% de les mercaderies que creuen els Pirineus per terra (càlcul nostre).
Què vol dir: La porta d’Espanya cap a Europa és aquí, i és per carretera. Durant mig segle la vam pagar nosaltres amb peatges, i el tren de mercaderies encara no hi és.
Fonts: Observatori hispanofrancès de trànsit als Pirineus, dades del 2023 (PDF, en castellà)
2,3 vegades més camions per quilòmetre que la mitjana de les carreteres de l’Estat
El 2024, per cada quilòmetre de carretera de l’Estat a Catalunya hi passaven 4.841 camions al dia; la mitjana espanyola, 2.076. Catalunya és la comunitat amb més quilòmetres recorreguts per camions a les carreteres de l’Estat, i l’AP-7 és la carretera d’Espanya amb més camions.
Què vol dir: Les carreteres catalanes aguanten el pes del comerç d’Espanya amb Europa.
Fonts: Ministeri de Transports, mapa de trànsit del 2024 (en castellà) · 3Cat, 5-3-2025
44% dels peatges d’Espanya es pagaven a Catalunya (2016)
El 2016 es van recaptar a Catalunya uns 800 dels 1.812 milions que es pagaven en peatges d’autopista a tot Espanya. Catalunya tenia un de cada cinc quilòmetres de peatge, però només el 7% de les autovies gratuïtes de l’Estat.
Què vol dir: Mentre a la resta d’Espanya s’hi feien autovies gratuïtes, aquí pagàvem per circular.
Fonts: 3Cat, 18-6-2018
52 anys pagant peatge a l’AP-7 i l’AP-2
La primera autopista de peatge d’Espanya va ser la de Montgat a Mataró, el 1969. Els peatges de l’Estat a l’AP-7 i l’AP-2 no es van acabar fins a l’1-9-2021, després d’allargar la concessió dues vegades.
Què vol dir: Vam pagar l’autopista més de mig segle: quan va ser gratuïta, ja estava més que pagada.
Fonts: Diari de Tarragona, 27-8-2021 (en castellà) · 3Cat, 29-8-2021
+45% de trànsit a l’AP-7 en cinc anys sense peatges
Des que es van treure els peatges, el trànsit a l’AP-7 ha crescut un 45%, i els camions, fins a un 61% a Martorell. El quart carril entre Martorell i Vilafranca, de 140 milions, encara és un projecte, i el termini per redactar-lo ja ha vençut.
Què vol dir: L’autopista que vam pagar ara és gratuïta i està col·lapsada, i les obres per ampliar-la no arriben.
Fonts: 3Cat, 1-9-2026 · 3Cat, 5-3-2025 · 3Cat, 5-4-2026
30 milions l’any per mantenir l’antiga autopista de peatge
Per mantenir l’AP-7 i l’AP-2 a Catalunya, el ministeri hi té cinc contractes, uns 30 milions l’any. El Servei Català de Trànsit li ha hagut de demanar que «repari amb celeritat» els sots. El juny del 2026 va aprovar un paquet de 216 milions per a tres anys.
Què vol dir: Mantenir-les, les mantenen: poc i tard, i després de queixes.
Fonts: 3Cat, 26-6-2026 · VilaWeb, 1-4-2025 · Diari de Tarragona, 16-6-2026 (en castellà)
15 anys d’obres per obrir l’A-27 pel Coll de Lilla
L’autovia A-27 entre Valls i Montblanc, amb el túnel del Coll de Lilla, es va obrir l’octubre del 2023 després de «més de quinze anys d’obres». A l’A-2, el tram de Medinyà a Orriols es va començar el 2010 per fer-lo en 20 mesos; el contracte es va rescindir aquell mateix any, i les obres no es van reprendre fins al 2015.
Què vol dir: Les obres de l’Estat a Catalunya van a pas de tortuga: les promeses es compten per dècades.
Fonts: Diari de Tarragona, 23-10-2023 (en castellà) · NacióDigital, 22-7-2010
Les lleis i l’escola
191 recursos de l’Estat contra Catalunya
Del 1980 al juny del 2026, l’Estat ha portat al Tribunal Constitucional 668 lleis i decisions de les comunitats autònomes. 191 eren de Catalunya, el 28,6%: més que de cap altra. De Madrid, 18.
Què vol dir: El que vota el Parlament, com el topall als lloguers, pot acabar anul·lat a Madrid. El teu vot al Parlament compta menys del que et penses.
Fonts: Ministeri de Política Territorial, butlletí de conflictivitat, 2n trimestre del 2026 (PDF, en castellà) · 3Cat, 10-3-2022
8.116 € per alumne de la pública
El que es gasta per alumne a l’escola pública (2023): 8.116 € a Catalunya i 12.484 € al País Basc, que té el seu propi sistema fiscal. Un 54% més (càlcul nostre).
Què vol dir: Menys recursos per alumne vol dir aules més plenes i menys suport. Els nostres infants tindran menys eines per destriar les notícies falses que fabrica la IA, i menys opcions de trobar una bona feina.
Fonts: Ministeri d’Educació, «Las cifras de la educación en España 2026», taula B4.6
La llengua
50% de castellà a l’escola: el pla del PP
El 19-10-2026 Feijóo va signar el seu «Contracte amb Espanya»: «garantir l’ensenyament del castellà a tota Espanya». Segons El Mundo, a l’escola catalana vol dir un 50% de castellà. Ell ja ho deia el 2022: «La inmersión nunca es cordial: es obligatoria», i el seu model era el de Galícia, on «el 50% de las clases está en castellano». Al Parlament, el 8-10-2026, el PP va votar amb Vox contra reforçar la immersió.
Què vol dir: La fi de l’escola en català. Una llengua que no s’aprèn a l’escola es perd, i amb ella la cultura que s’hi ha fet.
Fonts: NacióDigital, 19-10-2026 · El Nacional, 19-10-2026 · Demòcrata, 8-10-2026 · El Liberal, 5-4-2022 (en castellà)
25% de castellà a l’escola, imposat pels jutges
El 2020 el TSJC va obligar tot el sistema educatiu català a fer com a mínim un 25% de les classes en castellà, en un plet que havia començat el govern espanyol. Cap llei no ho fixa. El Parlament va canviar la llei el 2022, i el juliol del 2026 el Constitucional encara no n’havia dit res.
Què vol dir: En quina llengua estudien els nostres fills no ho decideix el Parlament que votem: ho acaben decidint jutges i governs de Madrid.
Fonts: 3Cat, 28-3-2022 · Revista de Llengua i Dret (EAPC), blog, 16-7-2026
2012 el ministre del PP que volia espanyolitzar els alumnes catalans
Al Congrés, el 10-10-2012, el ministre d’Educació del PP, José Ignacio Wert: «nuestro interés es españolizar a los alumnos catalanes». Després va fer que l’Estat pagués una escola privada en castellà a qui la demanés i ho descomptés a la Generalitat. El Constitucional ho va anul·lar el 2018, per una qüestió de competències.
Què vol dir: No és cap invent nostre: fa anys que ho diuen en veu alta al Congrés.
Fonts: elDiario.es, 10-10-2012 (en castellà) · VilaWeb, 20-2-2018
1716 el decret que ens va tractar com a terra conquerida
El 16-1-1716, acabada la guerra, el Decret de Nova Planta va abolir les institucions de Catalunya. El pretext oficial: «el delicte de rebel·lió i el dret de conquesta», el mateix «dret de conquesta» que el 1707 s’havia invocat contra València i Aragó. El castellà va entrar per obligació a l’Audiència.
Què vol dir: Tres segles després, el mateix tracte: una colònia, un territori guanyat per conquesta, on la llengua del país fa nosa.
Fonts: Enciclopèdia Catalana, «decrets de Nova Planta» · VilaWeb, 15-1-2016
I si decidíssim nosaltres?
Comparada amb els estats de la Unió Europea, Catalunya és un país de mida i de riquesa europees. Això no vol dir que tot sortís gratis: al final hi ha els comptes, també els que no ens agraden.
13 estats de la UE amb menys habitants que Catalunya
Catalunya tenia 8.210.710 habitants l’1-1-2026. En tenen menys Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Eslovàquia, Bulgària, Croàcia, Lituània, Eslovènia, Letònia, Estònia, Xipre, Luxemburg i Malta. Seria el 15è estat de 28.
Què vol dir: No som un país petit: som un país de mida europea.
Fonts: Idescat, població a 1 de gener · Eurostat, població dels estats (demo_gind)
14 estats de la UE amb una economia més petita
El 2025 el PIB de Catalunya va ser de 334.765 milions. El tenen més petit, entre d’altres, Portugal, Finlàndia, Grècia i Hongria. Just per sobre hi ha Txèquia.
Què vol dir: Tenim l’economia d’un estat mitjà de la Unió Europea.
Fonts: Idescat, producte interior brut (indicadors de la UE) · Eurostat, PIB dels estats (nama_10_gdp)
105% de la riquesa mitjana de la UE per habitant. Espanya, el 91%
En PIB per habitant ajustat pel poder de compra, Catalunya era el 2024 al 105% de la mitjana de la UE: la 10a de 28 si fos un estat. Espanya, al 91%. Eurostat hi aplica els preus d’Espanya, i a Catalunya la vida és més cara: amb els preus d’aquí, seríem a la mitjana.
Què vol dir: Generem riquesa d’estat europeu mitjà. Dins d’Espanya, ens arrosseguen cap a la cua.
Fonts: Eurostat, 10-2-2026 (en anglès) · Eurostat, metodologia regional (en anglès)
4 de 9 estats més rics de la UE per habitant, més petits que Catalunya
Dels nou estats de la UE amb més riquesa per habitant (2024), quatre tenen menys habitants que Catalunya: Luxemburg, Irlanda, Dinamarca i Malta. També n’hi ha de petits i pobres, com Bulgària o Letònia.
Què vol dir: Ser petit no és cap condemna: la riquesa depèn del que decideixes, no de la mida.
Fonts: Eurostat, PIB per habitant en PPA (tec00114) · Eurostat, població dels estats (demo_gind)
8,2% del PIB: més del que la UE gasta en tota la sanitat pública
El dèficit fiscal del 2022, el 8,2% del PIB segons la Generalitat, equival a més del que els estats de la UE dediquen de mitjana a tota la sanitat pública (el 7,5% del PIB). Els 21.092 milions superen tot el que van gastar aquell any totes les administracions de Letònia (15.840 milions) o d’Estònia (14.561), exèrcit i pensions inclosos (càlcul nostre).
Què vol dir: Cada any surt de Catalunya l’equivalent al pressupost d’un estat sencer.
Fonts: Eurostat, despesa pública per funcions (gov_10a_exp) · Eurostat, despesa de les administracions (gov_10a_main) · VilaWeb, 27-2-2026
1,8% del PIB en recerca. Dinamarca, Finlàndia i Àustria, més del 3%
El 2024 Catalunya va dedicar a recerca i desenvolupament l’1,82% del PIB; Espanya, l’1,50%, i la UE, el 2,26% de mitjana. Dinamarca, Finlàndia i Àustria, entre el 3,15% i el 3,34%.
Què vol dir: On posem els diners per al futur és una de les coses que podríem decidir nosaltres.
8,4% d’atur: menys que Espanya, més que 23 estats de la UE
El 2025 l’atur a Catalunya era del 8,4%, i el dels menors de 25 anys, del 19,1%. A Espanya, el 10,5% i el 24,9%. A la UE, el 6,0% i el 15,2%.
Què vol dir: Les lleis laborals i l’atur es decideixen a Madrid. Amb un estat propi, arreglar-ho també seria cosa nostra.
Fonts: Idescat, taxa d’atur (indicadors de la UE) · Eurostat, atur dels estats (une_rt_a)
8.400 milions de marge, no 21.092: els comptes honestos
Un estat propi no vol dir 21.092 milions a la butxaca. Si a Catalunya se li compta la seva part de l’exèrcit, les ambaixades i els interessos del deute, les mateixes dades de la Generalitat deixen el 2022 un marge d’uns 8.400 milions, un 3% del PIB (càlcul nostre). D’aquí caldria pagar la quota de la UE, més defensa i la transició, i tornar a la UE no seria automàtic. Els estudis favorables situen el guany entre el 3% i el 6% del PIB; els crítics, en menys.
Què vol dir: Ningú no et pot prometre una xifra exacta, i qui ho faci t’enganya. El que sí que guanyaríem és poder decidir-ho nosaltres.
Fonts: Generalitat, pressupostos del 2026, informe econòmic i financer, annex 1 (PDF) · Consell Assessor per a la Transició Nacional, informe 18, 28-7-2014 (PDF) · Bosch i Espasa, Revista de Economía Aplicada 64, 2014 (en castellà) · De la Fuente i Polo, IEE, 2014 (en castellà)
Si vols canviar alguna d’aquestes xifres, el 29N tens una papereta: fes el test de vot i et direm a qui votar.